divendres, 22 de novembre del 2013
15.11.13
El 15 de novembre hi va haver la reunió d'ARPA
a l'Ateneu Popular Flor de Maig, amb 23 persones assistents des de diferents
Assemblees.
Abans que res, Toni Campos explica breument la
història de l'Ateneu, lligada al desenvolupament del moviment obrer de
Barcelona des de finals del XIX, i amb un futur que dependrà de la lluita.
L'ordre del dia té dos punts:
- balanç i perspectives de la Conferència
d'EUiA sobre Un projecte Constituent per a Catalunya.
- balanç i perspectives d'ARPA.
Tothom valora la Conferència molt positivament,
malgrat constatar un greu problema de mètode.
Algunes persones remarquen una participació
força baixa en el procés de preparació, i tothom coincideix en que a la
Conferència mancaven els textos literals transaccionats a la ponència,
provocant confusió i obligant els delegats a fer una mena d' “acte de fe” a
l'hora de votar.
Aquest dèficit democràtic és innegable, i
s'explicaria en part per les dificultats de la direcció d'EUiA per consolidar
un veritable equip. Però també és cert que el moment de la celebració de la
Conferència era una opció política, i cal veure que algunes de les crítiques a
la precipitació estan lligades a la idea de fer la Conferència després que IU
es definís sobre el tema, o fins i tot a no voler-la fer per desacords bàsics
amb els continguts. Sortosament no ha estat així, i ara EUiA pot participar en
el procés d'IU aportant la seva posició.
Pel que fa al document aprovat, es va valorar
molt positivament la incorporació de la perspectiva de la República Catalana, i
la línia d'aliança de federalistes, sobiranistes i independentistes, important
la defensa de la convocatòria i organització de la Consulta, amb una Pregunta
clara i inclusiva, descartant condicionants a la Pregunta que impedissin la
Consulta.
Alguns companys van subratllar que això situa
EUiA en una posició inmillorable entre les forces de l'esquerra radical i entre
els partidaris del dret a decidir, perquè supera una certa posició d'esperar i
veure, i permet lligar de forma positiva, ofensiva, la lluita per la sobirania
i la democràcia i les lluites socials, convertint EUiA en un actor real en la
situació. Les informacions aportades pels participants ho confirmen.
D'una part, EUiA té avui una posició més clara
i decidida que ICV, i això esperona certs sectors d'ICV a treballar perquè la
coalició en conjunt prengui una posició més activa en el procés.
Els resultats de la Conferència interessen
també als sectors del PSC que no es conformen amb el federalisme impossible que
proposa el PSOE.
També es constata l'interès de totes les forces
definides per la consulta; de fet, sectors d'Esquerra i de la CUP reconeixen la
necessitat de comptar amb els sectors on EUiA té influència, per a fer i
guanyar la consulta.
De tota manera, la Conferència significa un
canvi profund i decisiu però encara tendre. Cal consolidar-lo a l'interior
d'EUiA, fins a aconseguir que tota la seva activitat en la lluita social i
democràtica es vertebri entorn de l'exigència de la República Catalana.
Martín explicava que aquesta orientació ens
permet consolidar el lligam amb els joves que treballen amb nosaltres.
Tots vam estar d'acord en que és imprescindible
convèncer la classe treballadora. En aquest sentit, es va valorar positivament
el treball en la sectorial obrera de l'ANC, però es va parlar també de la feina
als sindicats. Cal veure com defensarem els drets dels treballadors en el
procés constituent.
La perspectiva és que si el procés de la
consulta no avança, no guanyarà el federalisme imaginari sinó la dreta més
dura. Per això cal que els problemes de procediment no col.lapsin la consulta,
i una pregunta clara que respongui a la mobilització i al sentiment català.
Cal cultivar les aliances amb tots els partidaris
del dret a decidir, i implicar-se en els moviments genuïns (ANC i altres...).
Finalment, necessitem que EUiA tingui un bon
argumentari polític i un pla d'acció.
No vam poder dedicar gaire temps al punt segon
(ARPA).
Alguns companys van constatar que una part dels
que havien participat abans de la 6a Assemblea s'han distanciat, i
que no hem aconseguit superar l'estadi de tendència força homogènia. La
discussió va mostrar que l'evolució d'ARPA és inseparable de la dinàmica
d'EUiA, i que és natural que el seu paper canvii, però res no impedeix que
segueixi funcionant com a laboratori d'idees, com a àmbit obert de reflexió i
participació, ben necessaris per fer avançar EUiA. Hi ha noves incorporacions i
ARPA necessita accentuar el seu aspecte d'àmbit de reflexió útil per la millora
d'EUiA en general i de la qualitat de la participació de les Assemblees en
particular.